dimecres, de gener 31, 2007

De phobis (De les fòbies)

Tots tenim temors, molts tipus, alguns són més generals, alguns són més racionals, i després tenim les nostres fòbies. Les fòbies són pors malaltisses i irracionals, no d'aquelles que dius: "Ai, això em fa por", no, d'aquelles que ens porten al pànic, les palpitacions, la respiració alterada, les pupil·les dilatades, l'instint de fugir, la incapacitat d'enfrentar-nos a allò que ens produeix la fòbia.
Jo en tinc moltes, i més que n'he tingut. Us en faig una breu enumeració:

Acrofòbia, altofòbia, batofòbia: Por a les alçades, als llocs elevats.
Cremnofòbia: Por als precipicis. ---> Relacionada amb l'anterior, ésclar.

Aracnofòbia: Por a les aranyes. ---> Molt comú.
Insectofòbia: Por als insectes. ---> No a tots, però a una graaaan part.

Tacofòbia: Por a la velocitat. ---> Clar que s'hauria de precisar què és velocitat...

Alodoxafòbia: Por a emetre opinions. ---> Sí, en públic, a classe, a una reunió...

Hagiofòbia: Por als sants, als llocs sagrats.
Eclesiofòbia: Por a l'Esglèsia. ---> Bé, aquestes dues últimes són imprecises, al que tinc fòbia és a les esglèsies o catedrals (no com a entitat) i a la imatgeria de la religió cristiana (sants, verges, crists...).

Acluofòbia, escotofòbia: Por a la foscor. --->Aquesta només m'agafa de tant en tant, i és més por a la desconeixença. Quan sóc a les fosques, per molt que sàpiga el que en teòria ha d'haver-hi... M'agafen paranoies sobre... I si quan obro la llum no hi ha el que hi havia d'haver?
Escotomafòbia: Por a quedar ceg; a no poder veure parcialment. --->Relacionada amb l'anterior...També va i ve. I si quan encenc la llum continuo sense veure-hi?

Hipegiafòbia: Por a la responsabilitat. --->Aquesta és una mica universal, però crec que hi ha un límit entre la por racional i la fòbia, crec que lo meu és fòbia.

No he trobat un nom específic per la fòbia a les escales mecàniques, però sé que és un tipus de fòbia situacional. La de parlar per telèfon tampoc l'he trobat, però d'aquesta m'estic curant poquet a poquet...

Les nostres fòbies ens defineixen? Probablement tant com els nostres desitjos, les nostres virtuts, els nostres defectes... La diferència és que les fòbies les reconeixem fàcilment. Són més clares, més sinceres, més diàfanes.
A vegades em fa l'efecte que estimo les meves fòbies. Són irracionals (com jo), són potents, són com un torrent de sensacions... I són tan difícils de moure... Puc canviar, però elles són allí, inexplicablement...
Estimo les meves fòbies tant com les odio.

1 comentari:

Inanna Pilgrim ha dit...

Mira, una coseta més que no coneixia sobre tu xd.

La meva fobia més gran es cap a les serps (serpentofobia?). He intentat enfrentar-m'hi un munt de vegades, pero sempre que toco la serp, tot es torna negre i començo amb la suor freda i les palpitacions. Em va passar la primera vegada que, de petita, vaig tocar una serp al Rioleón (quan encara era Rioleon, ara es Aqualeoón, crec), i des de llavors m'ha passat sempre el mateix. Diuen que la por a les serps i coses així ens ve d'herencia social pq a long time ago, remuntant-nos a l'época de les cavernes (i actualment, encara en moltes regions del món), les serps eren i son perilloses pel verí i tal...
En fí, aquí es queda aquesta 'perla' inannera XD. Cuida't força!! Per cert, aviat ja podrem quedar!!! Ahir vaig fer l'últim exam =) visca visca!