Si per ser persona cal estar viu, estar viu no implica ser persona. Si pel matí et costa aixecar-te, és que alguna cosa falla. De tu depèn que segueixi així o no.
Hi ha gent que estima la llibertat, o el que ells anomenen així. Només així poden creure que son lliures. Però que es la llibertat, sinó un petit instant de lucidesa que dona pas a tormentoses tardes de diumenge. Pero esclar, ningú ens ha ensenyat que vol dir això. a l'escola vaig apendre a fer operacions matemàtiques, a pensar molt ràpid, a saber escriure molt, com es movien les coses i que era una muntanya o un intestí. Però mai vaig apendre a irritarme perque la meva germana no tanca mai la porta, ni a sentir-me buit sense saber perque ni saber com averiguar-ho. Tampoc vaig poder aprendre que vol dir la mort i molt menys que vol dir la vida. No vaig saber estimar i molt menys ser estimat. Vaig deixar passar els dies sobre meu queixant-me de la meva pobra ignorància. No vaig aprendre a que patir una derrota no vol dir patir una derrota. No h sabut mai on van els somnis que no covardament mai complim, donant falses explicacions com que son infantils, que nosaltres som madurs, que eren tonteries. Tampoc he sabut com fer veure això als demés que ho patien.
Però fora de l'escola ha estat diferent. He aprés a desfruitar d'un nou dia en mig de la natura, tancant ben fort els ulls davant del sol. També se sentir-me derrotat i mort abans d'haver nascut, i després trobar forces per veure que es natural. Ara també se que la vida et dona tot el que tu vulguis que et dolgui, que l'única veu que pots refiar-te'n es la de la teva intuïció. I que no importa quants errors cometis perquè sempre podràs tornar a començar, i amb el nou començament un mon de regals preciosos s'estendran davant teu com la pluja cau en una obaga humida. I que es pot parlar en primera persona del plural perquè en tots els demés estàs tu.
I sobretot he apres a perdre i a guanyar i a perdre i a guanyar a l'hora. A creure en uns ulls bonics i a somiar, sobretot a somiar, a somiar molt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Et veig optimista! I m'agrada veure't així, molt més que derrotista. Convé conèixer somiadors que de tant en tant em convencin que es pot somiar.
Publica un comentari a l'entrada