De la il·lusió

Fa un temps que tinc desil·lusions en molts camps. No estic en el meu millor moment sentimental i també tinc algun problemet de salut... Però tot i així...Avui em sento estranyament optimista. Il·lusionada. I encara no sé perquè. Com funciona la il·lusió? De quina part del cervell surt? Potser més que relacionada amb les coses que ens passen està relacionada amb el que pretenem fer amb la nostra vida. Vull canviar, millorar. Vull desprendre'm del que no m'agrada i treballar el que sí m'agrada. Vull convertir-me en la persona que vull ser. Potser perquè no puc esperar que estimin una persona que no és com voldria ser. Però aquesta intenció, aquesta decisió crec que és la que em fa sentir il·lusió. La mirada al futur. Potser és això la il·lusió, pensar en futur. No mirar massa el passat, o almenys no lamentar-se'n. Simplement dir: D'aquí vinc i allà vaig. I saber que és per a millor. No creure que repetirem els errors, que les coses aniràn malament perquè abans hi han anat. Anar a per totes. Lluitar. Ser una punyetera tossuda. I estar convençut que tard o d'hora quelcom sortirà bé i que poc a poc s'anirà arreglant la vida. I que un dia riurem d'aquesta situació absurda en la que hi ha il·lusió però no hi ha gaires motius per tenir-la.