De la laparostomia

Vaig arribar a la clínica el dimarts a les 8:30. De seguida em van fer passar a l'habitació (306) i em van fer posar una bateta que no tapava gaire. Van arribar abans ma tieta i ma cosina que no m'operessin. A les 12 finalment em van baixar a quiròfan, tot i que allí encara em vaig haver d'esperar. El primer en venir va ser l'anestesista, molt simpàtic, tot i que ell ja em va dir que l'odiaria XDDD Epidural. Una primera punxada superficial, per adormir la pell, cou més que altra cosa. La segona punxada és la fotuda, pk la posen entre vèrtebres i fot bastant mal. La tercera ja gairebé ni la notes. Llavors les cames se't comencen a adormir, com quan s'adorm un peu però totes les cames, un formigueix brutal. La diferència és que no les pots moure i que no sents dolor. Així que em van obrir i a xuclar (5 litres, l'anestesista flipava). Vaig estar molt tranquil·la, fins i tot em deien que si volia em podien sedar però no em va fer falta. Quan van acabar em van ensenyar el quist, enorme. Van tancar i cap amunt. Estava desperta i prou bé, així que gairebé ni semblava que m'haguessin operat. El problema va venir després, que la bufeta se'm va omplir i sentia una necessitat imperiosa d'orinar però per l'anestèsia no podia, i a més la bufeta pressionava el que m'acabava d'operar i la ferida sí se'm despertava, així que vaig patir un dolor tan gran que vaig plorar i tot. Més tard, quan l'anestèsia ja no feia efecte vaig poder descansar XD I vaig estar bé la resta del dia, durant el que em van fer visites i tal. Aquella nit només vaig pendre un caldet. Per la nit no vaig dormir gaire però vaig descansar força i dimecres vaig estar prou bé, però tenia mal de cap i estava incòmoda pk gairebé no em podia moure, però em van treure el "suero" i ja podia anar al lavabo caminant. Més visites i ja un menjar un poc més consistent (sopa amb pasta, pollastre al forn, flam...). Vaig dormir millor. Dijous em vaig llevar molt animada. Encara tenia mal de cap però em sentia més forta, així que vaig cometre un error: vaig dinar bé. Arròs negre i peix al forn. Per la tarda em trobava malament, tenia nàusees i vaig acabar vomitant (i això amb un tall a la panxa és particularment doloròs). A partir d'aquest moment vaig tenir una costant sensació d'angúnia que s'incrementava al sentir parlar de menjar. A més estava molt fluixa, em feia por aixecar-me i tot m'atabalava, perquè a més el mal de cap va augmentar. Divendres vaig estar fotuda tmb tot el dia, no tenia ganes de res, no tenia gana i fins i tot em molestava la gent. Només volia dormir, dormir i dormir i em preguntava pk ningú m'havia explicat el "després". Al vespre una tieta meva que és enfermera em va posar gasses molles al clatell i al front i això em va alleujar l'angúnia i el mal de cap. Dissabte em van donar una cosa que donen per les nàusees i els vòmits i vaig estar molt millor. Ja no tenia mal de cap, però continuava apàtica. El mal d'esquena començava a ser fotut, pk moltes postures em feien mal la ferida, així que havia d'estar en d'altres en les que patien les lumbars. Els metges i tothom em deia que l'endemà cap a casa, però jo no les tenia totes. Però diumenge em vaig llevar molt millor, més descansada, sense angúnia i més animada. Em van venir a veure de Bcn i enlloc d'atabalar-me em vaig animar. Al migdia fins i tot vaig tenir gana! Em vaig emocionar i tot. Així que més o menys a les 17 em van dur cap a casa. I ara a descansar! Em canso per tot, però és qüestió de temps. Ahir em van treure els puuuunts! I sembla que tot va bé! ;)