Sovint em pregunto perquè no puc odiar...
No sé quant de temps porto intentant odiar una persona... Ho he intentat, de fet ell tmb ho ha intentat... I res, no l'odio, no puc, no em surt... M'ha donat motius, m'ha fet mal, sense voler-ho i fins i tot volent-ho. M'ha utilitzat, m'he deixat utilitzar, ésclar, però m'ha utilitzat... No li importo i ho sé. Vaig importar-li, abans, però ara... Ara ja no. I ha estat fred, sec. I n'estic segura que no li ha costat. I en canvi a mi, em costa odiar-lo, no en sé.... I m'odio per no saber odiar-lo. A mi em costa menys... M'odio a mi fàcilment... Potser és que realment no m'estimo. I a ell sí, per això em costa, per això no puc... O serà per una altra cosa... No ho sé. Sé que l'odi no és bo, però necessito odiar-lo, necessito desterrar-lo... No sé què necessito. Sé què vull. I sé que no pot ser...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Costa moltíssim odiar una persona que t'estimes... Quan em va passar, fa anys, una cosa semblant (no exactament, així per`bueno), va arribar un moment en que veia que m'estava fent mal. Per una banda era la seva actitud, que tant podia estar en plan carinyós (però jo sabent que no volia res), com borde i distant. Tant l'una cosa com l'altra em feien mal. L'una xk em creava el típic "i si...", "això ho fa per algo, no? si no, no ho faria"... (en aquest cas era jo la que em feia mal amb aquests pensaments), mentre que l'altra em feia mal a mi, com a persona per les coses que deia. TAmbé vaig intentar odiar i no podia, encara que m'enfadés amb ell i em donés rabia. Tampoc es tracta d'oblidar, xk es tracta d'un sentiment molt fort i profund i t'és difícil... El tema es que al final, un bon dia em vaig aixecar i vaig adonar-me que ja me n'havia cansat, que tot això em perjudicava a mí, que a ell no li passava res de res, i que n'estava cansada de patir per aquestes coses. Vaig decidir passar del tema. No quedar, no veure'ns, parlar poc... I així, poc a poc, vaig anar deixant estar allò que no m'aportava res de bo. Ara som bons amics, tontegem una mica per fer el tonto i tots tant contents :).
Pos bueno, jo trobo que encara que et sembli estúpid el que et diré (i a més, tenint en compte que això t'està fent mal), penso que que ell hagi trobat una altra persona, t'anirà bé a tu a la llarga. Ara es un bon moment per fer un punt i apart, recomençar la teva vida, pensant en el que tu vols i lluitant per aconseguir-ho. Ell ja ha demostrat masses vegades que no et mereix. Ja n'arribaran d'altres quan menys t'ho esperis, tot i que estar alguna temporada sense histories d'aquetes al cap i al cor, sempre es bo.
Ale, acabo ja el tocho comentari del mil xDD. Cuida't!!! I pensa't lo d'aquesta tarda :P
Publica un comentari a l'entrada