Que poc que m'escolto i com escolto als demés. Queda alguna cosa sense corrompre a dins meu? He venut tot el que tenia per una falsa promesa. Una promesa de felicitat, un somni d'amor. Però avui em trobo amb les mans buides i un vent fred torba la meva cara.
Buit per dins i per fora arriba el fatal moment de decidir cap on anar. A on anar quan no se sent res, quan no es vol res, quan tot està mort al teu interior?
Potser l'única dignitat que em queda es la de la pèrdua. La d'haver gosat en aquest mon de merda a somiar. Però això no canvia res, avui em trobo sol i perdut.
Odi. No puc parar d'odiar a aquells que em van prendre la meva llum. I això em fa la principal de les dianes, ja que soc el principal artífex de la meva caiguda. Realment mereixo fer-me això.
Culpa. Com caure contemplant la desgarrant humanitat que desprèn el fracàs, la pèrdua. Com veurem a mi mateix com un ésser humà lliure quan em culpo de tot el que m'ha passat. Però perquè culpar-me? quina culpa en tinc? En tot cas en soc responsable. I prou.
Silenci. Com es de profund i d'opac el silenci de les emocions doloroses. Un taüt de plom cau sobre el poc que quedava de viu. Una flor trepitjada per la necessitat del cada dia. El silenci fa que els pitjors patiments restin amagats a les mirades dels demes. Com l'aigua corre sota del desert.
No hi ha opció pel qui va néixer com jo. Dolor, ràbia i impotència és el que em té reservada la vida per a mi. Però sé que al final del camí hi ha la llum que durant tant de temps ha estat vetada. I això em fa ser més fort que totes les males passades.
dimarts, de maig 15, 2007
dimecres, de maig 09, 2007
Camí, camí
Que faig. només son un pobre esclau de la meva consciència, que em fa que només pugui expressar amb paraules el que només es pot sentir amb el cor!
Demà serà un altre dia, però, què faré? que vol dir triar què fer? Lluny d'aqui em porten aquestes paraules.
Somiar amb esser intocable és un mal somni. Amb no patir riscos, i esdevenir sòlid com una roca al pas del temps. Però això no és estar viu. I la meva natura violenta la meva fingida tranquilitat, com el vent fa moure la roba estesa amb pinces.
Camí cap a on, i perquè.
Esta escrit qu hem de caminar per poder ser? O som per poder caminar?
Pensar, somiar, viure. Tot es el mateix. Evolucionar. Seguir. Perseguir. I esdevenir una forma plena mentre fem tot això. Camí, que no se on em portes, portam allà on esta el meu camí.
I la por, la por a fracasar, la por al risc i sobretot la por a la por! No voler patir és el pitjor dels patiments. Tenca al fons del cor les pasions que no t'ajuden! Ja ho vas dir una vegada, que va quedar gravat amb lletres de foc al meu cap: Hi ha pensaments que no ajuden.
El 90% dels llibres de filosofia o autoajuda o digalicomvulguis parlen de que la clau està en un mateix. Caminar sense por és la màxima i única responsabilitat.
Mentre penso aquests pensaments passen pel davant els milers de jo que he sigut, provant de trobar-li un sentit i buscant les forces per a donar el pas.
Demà serà un altre dia, però, què faré? que vol dir triar què fer? Lluny d'aqui em porten aquestes paraules.
Somiar amb esser intocable és un mal somni. Amb no patir riscos, i esdevenir sòlid com una roca al pas del temps. Però això no és estar viu. I la meva natura violenta la meva fingida tranquilitat, com el vent fa moure la roba estesa amb pinces.
Camí cap a on, i perquè.
Esta escrit qu hem de caminar per poder ser? O som per poder caminar?
Pensar, somiar, viure. Tot es el mateix. Evolucionar. Seguir. Perseguir. I esdevenir una forma plena mentre fem tot això. Camí, que no se on em portes, portam allà on esta el meu camí.
I la por, la por a fracasar, la por al risc i sobretot la por a la por! No voler patir és el pitjor dels patiments. Tenca al fons del cor les pasions que no t'ajuden! Ja ho vas dir una vegada, que va quedar gravat amb lletres de foc al meu cap: Hi ha pensaments que no ajuden.
El 90% dels llibres de filosofia o autoajuda o digalicomvulguis parlen de que la clau està en un mateix. Caminar sense por és la màxima i única responsabilitat.
Mentre penso aquests pensaments passen pel davant els milers de jo que he sigut, provant de trobar-li un sentit i buscant les forces per a donar el pas.
Camí, camí
Que faig. només son un pobre esclau de la meva consciència, que em fa que només pugui expressar amb paraules el que només es pot sentir amb el cor!
Demà serà un altre dia, però, què faré? que vol dir triar què fer? Lluny d'aqui em porten aquestes paraules.
Somiar amb esser intocable és un mal somni. Amb no patir riscos, i esdevenir sòlid com una roca al pas del temps. Però això no és estar viu. I la meva natura violenta la meva fingida tranquilitat, com el vent fa moure la roba estesa amb pinces.
Camí cap a on, i perquè.
Esta escrit qu hem de caminar per poder ser? O som per poder caminar?
Pensar, somiar, viure. Tot es el mateix. Evolucionar. Seguir. Perseguir. I esdevenir una forma plena mentre fem tot això. Camí, que no se on em portes, portam allà on esta el meu camí.
I la por, la por a fracasar, la por al risc i sobretot la por a la por! No voler patir és el pitjor dels patiments. Tenca al fons del cor les pasions que no t'ajuden! Ja ho vas dir una vegada, que va quedar gravat amb lletres de foc al meu cap: Hi ha pensaments que no ajuden.
El 90% dels llibres de filosofia o autoajuda o digalicomvulguis parlen de que la clau està en un mateix. Caminar sense por és la màxima i única responsabilitat.
Mentre penso aquests pensaments passen pel davant els milers de jo que he sigut, provant de trobar-li un sentit i buscant les forces per a donar el pas.
Demà serà un altre dia, però, què faré? que vol dir triar què fer? Lluny d'aqui em porten aquestes paraules.
Somiar amb esser intocable és un mal somni. Amb no patir riscos, i esdevenir sòlid com una roca al pas del temps. Però això no és estar viu. I la meva natura violenta la meva fingida tranquilitat, com el vent fa moure la roba estesa amb pinces.
Camí cap a on, i perquè.
Esta escrit qu hem de caminar per poder ser? O som per poder caminar?
Pensar, somiar, viure. Tot es el mateix. Evolucionar. Seguir. Perseguir. I esdevenir una forma plena mentre fem tot això. Camí, que no se on em portes, portam allà on esta el meu camí.
I la por, la por a fracasar, la por al risc i sobretot la por a la por! No voler patir és el pitjor dels patiments. Tenca al fons del cor les pasions que no t'ajuden! Ja ho vas dir una vegada, que va quedar gravat amb lletres de foc al meu cap: Hi ha pensaments que no ajuden.
El 90% dels llibres de filosofia o autoajuda o digalicomvulguis parlen de que la clau està en un mateix. Caminar sense por és la màxima i única responsabilitat.
Mentre penso aquests pensaments passen pel davant els milers de jo que he sigut, provant de trobar-li un sentit i buscant les forces per a donar el pas.
Camins
Des que desperto pel matí son camins els que prenc i deixo. Camins que mai sé on em portaran.
Quin es el camí correcte? El meu camí.
Avui m'he sentit lligat. Tinc novia, carrera, i un càrrec al agrupament. Potser ho voldria deixar tot. Potser ho deixaré.
Qui ha caminat el meu camí? Ningú. No hi ha ningú que pensi com jo, que s'atreveixi a somiar l'impossible. I a fer el somni realitat.
I com vaig sentir una vegada: Si no és ara, quan?
Quin es el camí correcte? El meu camí.
Avui m'he sentit lligat. Tinc novia, carrera, i un càrrec al agrupament. Potser ho voldria deixar tot. Potser ho deixaré.
Qui ha caminat el meu camí? Ningú. No hi ha ningú que pensi com jo, que s'atreveixi a somiar l'impossible. I a fer el somni realitat.
I com vaig sentir una vegada: Si no és ara, quan?
dimecres, de maig 02, 2007
Limitat
No se que fer, a part de veure com passen els minuts de la millor forma. No se planificar que haig fer, només puc mirar els núvols. No puc pensar si el que penso toca o és intel·ligent, només puc pensar: Deu ser per això que diuen que les persones som éssers limitats.
Només ser estar aqui. Potser sigui millor així. Però no poder preveure el futur és una cosa que em posa nerviós.
Només ser estar aqui. Potser sigui millor així. Però no poder preveure el futur és una cosa que em posa nerviós.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
