Des que desperto pel matí son camins els que prenc i deixo. Camins que mai sé on em portaran.
Quin es el camí correcte? El meu camí.
Avui m'he sentit lligat. Tinc novia, carrera, i un càrrec al agrupament. Potser ho voldria deixar tot. Potser ho deixaré.
Qui ha caminat el meu camí? Ningú. No hi ha ningú que pensi com jo, que s'atreveixi a somiar l'impossible. I a fer el somni realitat.
I com vaig sentir una vegada: Si no és ara, quan?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada