L'altre dia vaig tornar a rellegir Momo, i de pas he recordat altres obres de Michael Ende. Amb aquests pensaments m'encaro a la realitat.
Avui volia parlar sobre l'acceptació. Un conegut em va dir l'altre dia tot parlant, que l'unic camí cap a la felicitat es l'acceptació. Em sonen algunes filosofies que parlaven d'això. El que em costa és aplicar tot això a mi mateix. Suposo que es com quan el Morfeig li diu al Neo a Matrix "Yo puedo mostrarte la puerta, pero eres tu quin debe cruzarla".
I Ara em trobo aqui davant del ordinador. Puc escriure moltes coses, coses que parlin del nque jo voldria ser, coses sobre el futur, o l'èxit i el fracàs. Fins i tot podria parlar del passat per justificar el futur. Puc parlar de filosofia, de llibres, d'idees, d'histories. Puc parlar de soledat i companyia, puc dir moltes veritats. Puc fingir que estic bé o exagerar que estic malament. Però que és el que importarà del que escrigui? Que és el que em farà sentir-me auténtic, acceptat? Jo no se perquè em queixo de com em tracten els demés, quan jo em tracto molt pitjor. No ho se.
Com més desitjo com vull ser més oblido com soc. Com més acuso de la meva falta de felicitat a la manca d'amics, d'èxit, de vida espiritual, més depenent soc de les meves idees preconcebudes de com seria jo si tingués aquestes coses. Llavors ja no soc infeliç per no tenir més amics, ni més carreres aprovades, ni grans il·luminacions, soc infeliç perquè m'exigeixo tenir aquestes coses i no les tinc. I probablement no les necessito per a res. Perquè no diuen que l'ignorant és feliç? Potser la felicitat no té res a veure amb l'ignorància, però segur que és oposada saber massa.
De tot el que escrigui, de tot el que pensi, que és el que farà millorar la meva vida? De tot el que vull "canviar", què és el que millorarà la meva vida? Em serveix de res pensar aquestes coses?
Em servirà de res deprimir-me? o angoixar-me? La qüestió és allà: Res no canviarà.
No vull ni deixar de pensar, ni deixar de voler. No vull perdre'm més en els meus desitjos esclavitzants del seu compliment
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Un dia en aquest blog vaig dir que la felicitat tenia molt a veure amb la il·lusió. Quan és que ens sentim millor (i sobretot millor amb nosaltres mateixos)? Quan estem il·lusionats amb algun projecte (una parella, una carrera, una excursió amb els amics, tant fa), per moltes coses que fem, si no tenim aquella il·lusió... No és el mateix.
Fa molt que no escric al blog, i em sap greu, però no m'hi veig amb cor... L'últim que hi vaig escriure va ser doloròs i crec que em fa por pensar massa i arribar a conclusions a les que no vull arribar... I crec que ja ho estic fent XD
Això em recorda a un taller que vaig fer sobre emocions. Una de les coses que em vaig quedar del ponent es que hem de viure les emocions. Amb això vull dir que davant d'una emoció (o cosa) podem fer dues coses, viure l'emoció i superar-la i canviar les coses que la provoquen (l'altre dia vaig llegir al muy interessante que les emocions estan plantejades des del punt de vista evolotiu per canviar les coses que no funcionen, per això deu ser tan fàcil estar deprimit) o quedar-nos anclats i patir l'emoció durant tant de temps com vulguem. A mi em recorda com els analisis de sang. A mi m'angonixen molt, ho passo fatal, per això quan venien a fer-nos'en al cole o tocava fer-ne un perque no deia el metja sempre volia passar el primer, per oblidar-ho com més aviat millor.
L'altre dia al metro posava (més o menys) "no dejes que las lagrimas poque el sol se ha ido no te dejen ver el brillo de las estrellas".
Bé, no se si això t'ho escric més per tu o per mi, però crec que tant tu com jo fa temps que estem clavats i crec que els motius que ens fan estar així no valen prou la pena en comparació com les coses bones que ens dona la vida (vaya peazo de topic, pero sembla ser que la vida està feta de topics).
Mira, jo on veig que em trobo es això.
Jo no soc feliç perque hi han coses de la meva vida que no funcionen com jo voldria de veritat però que tolero per "x" questions.
Haig de trobar quines son aquestes coses, però haig d'estar disposat a canviar les questions "x" (pors, etc...) Per fer-ho intento escoltarme com més millor i no fer coses pel que pensaran els demes, o per por al fracas, etc...
Si no ho faig seré esclau de les questions "X", crec que l'unic camí es fluir i acnviar-les. I SOBRETOT, con tu dius, tenir ilusió i que ningú et faci creure que el futur no pot ser millor, igual que com tu tel imagines als teus somnis. Un petonás!
Publica un comentari a l'entrada