Sobre la fidelitat

És un tema que darrerament em dona molt que pensar...
Què és el que considerem fidelitat? És necessària la fidelitat? Són compatibles persones amb diferents visions de la fidelitat?
Ser fidel... cal ser fidel en cos i ànima? Si el sexe només és sexe, ens hauria de ser igual que la nostra parella mantingui relacions sexuals amb altres persones? Però el sexe, fins i tot èssent només sexe (que no sempre ho acaba sent...), no és només una qüestió física, hi ha molts components mentals, l'erotisme, l'atracció... I què carai, la confiança, l'intimitat, la tendresa... Però alguns d'aquests components també formen part de l'amistat, hi ha sexe entre amics, sexe que només és sexe. De ser així, podriem considerar que en una parella un pot tenir llibertat per mantenir relacions sexuals amb altres persones, llibertat física. Fidelitat d'ànima.
Però què passa si no hi ha fidelitat d'ànima? I si hi ha sentiments pel mig? Com deia la cançó: "¿Cómo se pueden querer dos mujeres a la vez y no estar loco?". Es pot? Es diu (i és creença popular) que no es poden estimar de debò dues persones alhora, que no seria amor, que l'amor vertader només es pot sentir per una persona, però com ho podem afirmar amb aquesta rotunditat? I si algú afirmés que és capaç d'estimar, de debò, a dues o més persones alhora? On seria llavors la fidelitat? O la infidelitat? On es trobaria el límit?
Pot una persona que sent que necessita la fidelitat estar amb algú que no li dona importància? Pot una persona que no desitja estar més que amb una persona acceptar que la seva parella sí que ho estigui? Poden existir les relacions múltiples? Pot l'amor, si és prou fort, suportar aquestes coses, o per contra, si l'amor és prou fort és incapaç de sofrir-les?