Dia de regata!

Avui he anat de regata, ja saps que m'encanta anar de regata. Però avui ha sigut durissim. Encara estic mig marejat i se'm mouen les tecles de sota les mans. Un fred!!! Casi s'ens volca el barco, he passat una por! Però mencanta navegar. Només això. Un petonas!

Qui soc jo

Aquest cap de setmana he viscut un parell de coses que crec qe em canviaran la vida. Em sento feliç i ple, encara que inestable.

He conegut un parell de persones que son IGUALS a mi, i sospito que similars a tu. He tingut els pebrots per mirar a dins meu i veure el que hi havia, encara que com parlava amb elles, en gran part ja ho sabia. M'he sentit acollit i estimat, i això m'ha agradat molt. Que bonic. Encara flipo.

Didi, hem de quedar per parlar. Tinc moltes coses a dir-te. Cuidat molt. Ens veiem.

A on em porta la vida

Sovint en la vida he cregut en aquells que diuen que sovint busquem a fora les respostes que des del principi portem a dins. Suposo que es el repte de l'acceptació, del veure allò que preferiríem no haver de veure. I avui, com molts altres dies potser he estat més a prop de tot això que porto a dins. La qüestió es que ja res em lliga prou aqui, a Barcelona, a part de pors i fracassos. Tot el que podria treure'n d'aquí ho he obtingut i ara només queda una terra erma sense ningú que estigui disposat a conrear-la. Em fa l'efecte que hauria d'haver marxat quan tenia 18 o 19 anys, però he esperat fins ara, i la vida fins ara no m'ha deixat de repetir-me que m'estava assecant aquí mentre no ho reconeixes. L'any que ve marxo, està decidit. Deixaré aquesta casa on he crescut, i la ciutat on he viscut per provar de veure com me les apanyo tot sol. Marxaré i seré allò que hauria haver sigut ja fa temps, i perseguiré el meu propi destí fins que el trobi, lluny d'aquí.