dijous, de gener 10, 2008
A on em porta la vida
Sovint en la vida he cregut en aquells que diuen que sovint busquem a fora les respostes que des del principi portem a dins. Suposo que es el repte de l'acceptació, del veure allò que preferiríem no haver de veure. I avui, com molts altres dies potser he estat més a prop de tot això que porto a dins. La qüestió es que ja res em lliga prou aqui, a Barcelona, a part de pors i fracassos. Tot el que podria treure'n d'aquí ho he obtingut i ara només queda una terra erma sense ningú que estigui disposat a conrear-la. Em fa l'efecte que hauria d'haver marxat quan tenia 18 o 19 anys, però he esperat fins ara, i la vida fins ara no m'ha deixat de repetir-me que m'estava assecant aquí mentre no ho reconeixes. L'any que ve marxo, està decidit. Deixaré aquesta casa on he crescut, i la ciutat on he viscut per provar de veure com me les apanyo tot sol. Marxaré i seré allò que hauria haver sigut ja fa temps, i perseguiré el meu propi destí fins que el trobi, lluny d'aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
I on marxes? Kundera va escriure que la persona que vol deixar el seu país no és feliç...
Jo sempre vull marxar, però em fa por... Hi ha coses de les que vull allunyar-me, però alhora... podria?
Em fa por existir. Existir tal com existeixo. On sigui pot canviar això? Pk si jo continuo sent jo... no continuaré repetint sempre els mateixos errors? Si el monstre és dins meu, per molt que fugi no continuarà sempre amb mi?
Jo, quan penso que vull marxar es perquè crec que a Barcelona tinc rutines i relacions tòxiques, i que si m'en allunyo i començo a funcionar per mi mateix, llavors trobaré la manera de ser jo i existir tal i com existeixo, i no subjecte a les cadenes de la por a no ser acceptat, o de les velles ferides no curades. Un peto
Publica un comentari a l'entrada